¿Qué está pasando en Barcelona? El nuevo informe del Observatorio de las Discriminaciones revela una realidad alarmante: durante 2024 se registraron 1.102 situaciones de discriminación, un 27,4 % más que el año anterior. El racismo, el machismo, la LGTBIfobia y la discriminación por salud siguen marcando la vida cotidiana de muchas personas en nuestra ciudad.
Desde ACATHI, como parte activa de la Mesa de Entidades con Servicio de Atención a Víctimas de Discriminación, contribuimos a este informe con testimonios, datos y casos reales de personas LGBTIQ+ migradas que enfrentan múltiples formas de violencia y exclusión.
¿Quiénes son las personas más afectadas? Las mujeres, las personas migradas y racializadas, las personas trans, mayores y jóvenes son quienes más reportan experiencias de discriminación, muchas veces entrecruzadas (interseccionales). Esta realidad no es nueva, pero sí urgente.
La LGTBIfobia, con 226 casos registrados, ha aumentado en violencia y discursos de odio. Más de la mitad de las situaciones corresponden a gayfobia, seguidas por un preocupante 28 % de transfobia. Los espacios públicos, centros hospitalarios y redes sociales son algunos de los principales escenarios de estos ataques.
Además, el informe evidencia cómo la discriminación por salud (267 casos) y por género (280 casos) afecta profundamente a mujeres migradas, especialmente cuando buscan acceder a derechos tan básicos como la atención sanitaria o la justicia.
El silencio también discrimina. Casi un tercio de las personas afectadas no explican a nadie lo que han vivido. Solo un 4,5 % lo denuncia ante la policía o los juzgados. Este dato refuerza lo que en ACATHI vemos cada día: el miedo, la desconfianza institucional y la falta de redes seguras impiden que muchas personas den el paso de denunciar.
¿Qué hacemos desde ACATHI? Junto a otras organizaciones, trabajamos para acompañar, empoderar y visibilizar a quienes sufren discriminación. Creamos espacios seguros, ofrecemos apoyo psicosocial y jurídico, y luchamos para que ninguna persona LGBTIQ+ migrada se quede fuera del acceso a derechos.
El informe también reconoce la labor de las entidades sociales y marca los retos de futuro: reforzar la prevención, proteger a quienes defienden derechos humanos, y garantizar que las políticas públicas no dependan de los cambios políticos.
Porque defender a quienes más sufren discriminación es defender una ciudad más justa para todas.
El projecte TRANSgredint la norma! és una ambiciosa iniciativa conjunta d’ACPP i ACATHI dissenyada per combatre l’LGTBIfòbia i promoure la diversitat en l’entorn educatiu. Amb un horitzó de dos anys, aquesta proposta busca transformar la realitat educativa de diversos centres de secundària a Barcelona, amb l’objectiu de crear comunitats inclusives i respectuoses amb la diversitat sexo-afectiva i de gènere.
Objectius i Metodologia
El projecte està orientat a l’alumnat de secundària i té com a meta fonamental trencar amb les idees cisheteronormatives i binàries que perpetuen la discriminació i la violència contra les persones diverses en termes de gènere i orientació sexual. Per aconseguir-ho, TRANSgredint la norma! s’articula en dues línies d’acció clau: la creació de comunitats educatives inclusives i la col·laboració entre centres educatius en un àmbit global.
Durant el primer any, es van dur a terme sessions formatives a diversos centres participants, orientades tant a docents com a alumnes. Aquestes sessions van estar dissenyades per proporcionar coneixements i eines pràctiques que fomentin un ambient escolar més inclusiu i respectuós amb la diversitat. Els temes abastats inclouen la sensibilització sobre identitats de gènere i orientacions sexuals diverses, la importància de l’educació coeducativa i les tècniques per abordar la discriminació.
En el segon any, ACPP i ACATHI han intensificat el suport a les Comissions de Coeducació de cada centre educatiu. Aquest suport ha estat vital per garantir que les iniciatives i accions implementades siguin efectives i responguin realment a les necessitats específiques de les comunitats educatives. A través d’aquest suport continu, s’ha promogut la creació de protocols d’actuació contra la discriminació i s’ha facilitat la implementació de pràctiques inclusives a les aules.
Accions Realitzades i Resultats Obtinguts
Les activitats desplegades al llarg del projecte han estat diverses i adaptades a les necessitats de cada centre. Per exemple, al INS Vila de Gràcia, s’han organitzat jornades de cultura feminista que han inclòs xerrades, debats i activitats participatives. Al INS Sants, s’han realitzat tallers de sensibilització, creació de xapes reivindicatives i pintades de murals amb missatges inclusius. A l’INS Flos i Calcat, s’han portat a terme obres de teatre que han servit com a eina per a la reflexió i la sensibilització sobre la diversitat. Aquestes activitats han estat fonamentals per promoure una cultura de respecte i acceptació a l’entorn escolar.
A més, s’han realitzat dues Investigacions Acció Participativa (IAPs) per recollir dades sobre l’estat actual de la inclusió de les persones LGTBI+ als centres barcelonins. Aquestes investigacions han permès obtenir informació valuosa sobre les experiències viscudes per l’alumnat i el personal docent, així com identificar les àrees que requereixen més atenció i millora.
Jornada Intercentres: Un Moment Clau
Un dels moments més destacats del projecte ha estat la jornada intercentres celebrada al Centre LGTBI+. Aquesta jornada va reunir representants dels cinc centres participants i va tenir com a objectiu principal reconèixer i agrair la tasca realitzada tant pel professorat com per l’alumnat implicat. A més, es va reconèixer la feina feta per les Comissions de Gènere, que han estat essencials en la implementació de les accions del projecte.
La jornada va ser una oportunitat per compartir aprenentatges i èxits, així com per avaluar les accions realitzades fins al moment. Els participants van tenir l’oportunitat de presentar les seves iniciatives, compartir les seves experiències i reflexionar sobre les pràctiques exitoses en altres instituts. Aquest espai va afavorir el diàleg obert i la creació d’una xarxa de suport mutu, facilitant la interacció entre l’alumnat de diferents centres i fomentant un sentiment de comunitat.
Durant la jornada, es van organitzar activitats dinàmiques com jocs de rol, debats i tallers creatius. Aquestes activitats van ajudar a reforçar els vincles entre els participants i a crear un ambient de respecte i inclusió. La diversitat de les activitats va assegurar que tothom pogués participar activament, independentment de les seves habilitats o coneixements previs.
Impacte i Futur del Projecte
El projecte TRANSgredint la norma! representa un esforç col·lectiu per no només promoure la inclusió, sinó també per transformar les dinàmiques socials que perpetuen la discriminació. La formació i la sensibilització realitzades han contribuït a empoderar l’alumnat, ajudant-los a reconèixer la seva pròpia força i la importància de la seva veu en la lluita contra la injustícia. La creació de protocols d’actuació contra la discriminació és un exemple de com involucrar els alumnes en la seva pròpia defensa i en la defensa dels seus companys.
La col·laboració entre diferents centres educatius ha estat essencial per construir una xarxa de suport que permet compartir recursos, experiències i bones pràctiques. Aquesta col·laboració és fonamental per avançar cap a un futur més just i igualitari, on la diversitat sigui celebrada i respectada. La creació de comunitats educatives inclusives no només beneficia els alumnes LGTBI+, sinó que també enriqueix l’experiència educativa de tots els estudiants, promovent un ambient d’aprenentatge més ric i divers.
A mesura que el projecte continua evolucionant, és crucial seguir amb la formació i la sensibilització, així com fomentar la participació activa de l’alumnat en la defensa dels drets LGTBI+. La creació de xarxes de suport entre centres educatius i la col·laboració amb organitzacions que treballen en la defensa dels drets humans són aspectes clau per consolidar els avenços aconseguits. La nostra meta és que cada centre educatiu esdevingui un espai segur i inclusiu, on tothom pugui expressar-se lliurement i sense por a ser discriminat.
En conclusió, TRANSgredint la norma! és un projecte ambiciós que busca construir una societat més justa i igualitària a través de l’educació i la sensibilització. La lluita contra l’LGTBIfòbia és una responsabilitat compartida i requereix la implicació activa de tota la comunitat educativa. Amb l’esforç conjunt, podem construir un món millor on la diversitat sigui celebrada i respectada, i on cada individu pugui viure amb dignitat i igualtat.
Semblaria que enguany el Dia Internacional contra la Discriminació Racial ha perdut força per la invasió del coronavirus en la nostra quotidianitat.
Però aquesta quotidianitat és molt diferent per a cadascuna de nosaltres. Avui, passar el confinament en la teva llar, amb proveïment d’aliments, amb tant aigua i sabó com sigui necessari, i el dessitjat accés a internet, és un privilegi.
I per això, aquests dies no puc deixar de pensar en les meves estimades mestres, que no tenen aquests privilegis: dones racialitzades de procedències, identitats de gènere, orientacions sexuals diverses, que viuen totes les seves diversitats amb orgull en aquest territori, tantes vegades hostil. Elles m’ensenyen, cada dia, sobre la resiliència, la capacitat de resistència, sobre la valentia, sobre la necessitat de solidaritat i sororidad, sobre la necessitat de compartir una rialla i una abraçada sentida.
Penso en les 2 mames i els seus dos nens, que ahir va fer 1 any que van arribar al nostre territori, i que avui estan confinades en una petita habitació d’un Centre d’Urgència Humanitària on les mesures de protecció són pràcticament inexistents. Penso en la meva companya, que viu el confinament en una habitació llogada sola, amb l’única companyia del seu mòbil. En les dones internes en centres penitenciaris que viuen aquest confinament dins d’una privació de llibertat. Quina bogeria!. En la parella que s’ha quedat sense feina aquests dies i que no sap com pagarà l’habitació a final de mes. En les dones que es veuen obligades a continuar exercint el treball sexual perquè ha de pagar la seva habitació diàriament…
I totes elles viuen aquí perquè van haver de fugir dels seus països per a salvar les seves vides, per ser diverses, per ser dones lesbianes, dones trans*.
Algunes van posar les seves vides en perill durant el viatge, perquè arribar al “país de les meravelles” blanques és molt car. Unes altres, van deixar a totes les seves persones estimades i van resumir les seves vides en maletes de cabina per a no cridar l’atenció en arribar a territori espanyol.
Però el país de les meravelles al qual van arribar no és multicolor. El blanc tenyeix a totes les professionals que les atenen: a la policia, a l’assistent social, a la lletrada, a la funcionària, a la doctora, a la mestra…
I aquest blanc, no és un color neutre, és un color ple de prejudicis que anul·la la riquesa i la llum de cadascun dels colors: les seves vivències, les seves necessitats, les seves expectatives, els seus anhels. S’intenta uniformar les seves diversitats, les seves interseccionalitats, donant respostes teledirigides des de les institucions i les seves lleis. Un blanc ple de privilegis, gairebé mai conscients.
Diuen les autoritats sanitàries que ningú està a resguard d’aquesta pandèmia.
És possible que el virus no detecti la nostra raça quan envaeix els nostres cossos. Però i el sistema d’alarma decretat? Aquest sistema, una vegada més, reprodueix la nostra societat discriminatòria i racista parant pel carrer moltes més vegades a les persones racialitzades, amb identitats de gènere no binàries, que a les persones blanques amb expressions de genero heteronormatives.
És difícil saber com es desenvoluparà aquesta crisi mundial. Algunes persones ja estan dient que trontollarà el nostre sistema de valors, que potser és una oportunitat per a reconstruir un sistema més solidari. Però quan observes les poques dades que van arribant des dels països d’Àfrica i de Llatinoamèrica no pot més que encongir-se’t el cor.
Quines possibilitats reals tenen aquests països per a contenir aquesta pandèmia amb les situacions de pobresa, guerra, fam i falta d’atenció en la salut que ja viuen la majoria de les persones que ho habiten?
Em pregunto si aquesta pandèmia no serà la perfecta excusa per als països de dirigents blancs i privilegiats, que avui viuen els seus confinaments amb privilegis, de tancar definitivament les fronteres a les persones que, una vegada més, hauran de fugir dels seus països per a salvar les seves vides.
La discriminació racial llavors tindrà nom de virus.
L’evidència suggereix que hi ha 5 passos que pot seguir per a millorar la teva salut mental i benestar. Provar aquestes coses podria ajudar-te a sentir-te més positiu i capaç d’aprofitar al màxim la vida.
1. Connecta amb altres persones.
Cada persona que coneixes és una porta d’entrada a un altre món. Construir connexions socials sòlides i variades en la seva vida pot augmentar els seus sentiments de felicitat i autoestima.
Les bones relacions són importants per al seu benestar mental. Elles poden:
Ajudar-te a desenvolupar un sentit de pertinença i autoestima.
Donar-te l’oportunitat de compartir experiències positives.
Brindar suport emocional i permetre’t donar suport a altres persones.
Hi ha moltes coses que podries intentar per a ajudar a construir relacions més fortes i més pròximes.
Què fer:
Si és possible, prengui’s un temps cada dia per a estar (virtualment o presencialment si heu de compartir confinament) amb la seva família o amb els qui comparteixes el teu pis, per exemple, intenta programar una hora fixa per a sopar junts organitza un dia amb amics que no has vist per un temps intenti apagar el televisor per a parlar o jugar un joc amb els seus fills, amics o familiars esmorzar amb un col·lega (encara que sigui de manera virtual), cridi a un amic o familiar que necessiti suport o companyia
Aprofiti al màxim la tecnologia per a mantenir-se en contacte amb amics i familiars. Les aplicacions de vídeo xat com WhatsApp, Skype, FaceTime, entre altres; són útils, especialment en aquests dies.
2. Estar físicament actiu
Estar actiu no sols és excel·lent per a la teva salut física i estat físic. L’evidència també mostra que també pot millorar el teu benestar mental al:
Eleva la teva autoestima
Ajuda a establir metes o desafiaments i aconseguir-los
Causa canvis químics en el seu cervell que poden ajudar a canviar positivament el seu estat d’ànim
Què fer:
Prova un vídeo d’entrenament en línia.
Rutines que puguis programar, estiraments, ioga, etc.
3. Aprèn noves habilitats
La recerca mostra que aprendre noves habilitats també pot millorar el teu benestar mental al:
Augmentar l’autoconfiança i augmentar l’autoestima
T’Ajuda a construir un sentit de propòsit
T’Ajuda a connectar-te amb altres persones
Fins i tot si sents que no necessiti aprendre coses noves, hi ha moltes maneres diferents d’incorporar l’aprenentatge a la seva vida.
Algunes de les coses que pots provar inclouen:
Intenta aprendre a cuinar una cosa nova.
Intenta assumir una nova responsabilitat
Hi ha molts tutorials en vídeo gratuïts en línia, per a aprendre coses noves.
Considera inscriure’t en un curs online. Podries intentar aprendre un nou idioma o una habilitat pràctica.
Prova nous passatemps que et desafiïn, com escriure un blog, aprendre a dibuixar.
4. Ser generós
La recerca suggereix que els actes de generositat i amabilitat poden ajudar a millorar el seu benestar mental al:
Crear sentiments positius i un sentit de recompensa
Donant-te un sentiment de propòsit i autoestima
Ajudant-te a connectar-te amb altres persones
Podrien ser petits actes de bondat cap a altres persones, o actes més grans com el voluntariat virtual en la seva comunitat.
Alguns exemples de les coses que podries provar inclouen:
Dient gràcies a algú per alguna cosa que ha fet per tu
Preguntant a amics, familiars o col·legues com estan i realment escoltant la seva resposta
Passar temps amb amics o familiars (virtualment si no esteu en confinament conjunt) que necessiten suport o companyia
Oferint ajuda a algú que coneixes (exemple persones majors soles que necessiten fer la compra).
5. Para esment al moment present (atenció plena)
Prestar més atenció al moment present pot millorar el seu benestar mental. Això inclou els teus pensaments i sentiments, el teu cos i el món que t’envolta.
Algunes persones criden a aquesta consciència «atenció plena». L’atenció plena pot ajudar-ho a gaudir més de la vida i comprendre’s millor. Pot canviar positivament la forma en què et sents sobre la vida i com abordes els desafiaments.
Per a entendre com sentir-se millor, primer hem de desmarcar dos estats distintius: plaer i felicitat.
La majoria de nosaltres creu que la clau de la felicitat és maximitzar el nostre plaer personal i minimitzar el dolor. Però hi ha una diferència entre plaer i felicitat. El plaer no necessàriament condueix a la felicitat.
El plaer és sempre temporal. Es pot experimentar consumint coses com menjar aliments o comprar roba o els últims aparells. El problema és que quan acabem de consumir-lo, el plaer desapareix immediatament. Quan la sensació mor, l’impuls arriba al cervell, «Dóna’m més plaer!» però quan no podem obtenir més, ens quedem on comencem.
La felicitat és un estat més profund i gratificant.
La diferència entre la felicitat i el plaer és que podem actuar directament per a aconseguir el plaer instantani, però la felicitat sol es pot experimentar com un subproducte de viure hàbilment.
Si volem ser feliços, hem de viure bé i hem d’actuar correctament.
El asunto de los refugiados bascula entre lo político, lo social y lo mediático. Político porque las Administraciones -municipal, autonómica, estatal y comunitaria- gestionan la crisis más a la greña entre ellas que con entendimiento. Social porque la hemorragia no se cierra y la asistencia a los asilados sigue siendo tan necesaria como urgente. Y mediático porque es una materia que preocupa, que compromete y que genera encendidas declaraciones. En medio del alboroto se producen noticias que hablan por sí solas, sin estridencias. Como que Barcelona sea pionera en la atención a los demandantes de protección internacional que tuvieron que abandonar su país por su orientación sexual.
PROGRAMA NAUSICA
A la vivienda que administra esta entidad, en la que se cuentan siete plazas por las que ya han pasado unas 40 personas, se suman ahora otros dos pisos con un total de ocho plazas. Los pone el Ayuntamiento de Barcelona de la mano del programa Nausica de apoyo a los refugiados, un plan que ya han vendido en Madrid y Europa pero que sigue sin poder desplegar del todo sus alas porque las competencias no son locales. Por ahora, porque ese es el deseo del gobierno de Ada Colau, que la semana pasada solicitó ante la Unión Europea, una vez más, que los municipios tengan acceso a los fondos comunitarios destinados a la atención a asilados.
Estas ocho plazas municipales forman parte del paquete de 34 que el consistorio acaba de poner a disposición de los refugiados que abandonan el programa estatal de asilados. Sumadas a las 47 ya existentes, la ciudad ya cuenta con 81 camas para demandantes de protección que han quedado fuera del paraguas del Gobierno tras agotar los plazos de protección previstos, de hasta dos años si se consiguen todas las prórrogas. Si todo va bien, Barcelona terminará el 2017 con 100 plazas. Para todo ello, de momento, se han destinado 1,13 millones de euros, por encima del millón que el Govern prevé para su propio programa de atención a asilados.
En estos pisos municipales, los usuarios tendrán todos los gastos pagados durante un plazo máximo de 12 meses, en los que se realizará una doble tarea de integración social y laboral para conseguir el objetivo último del plan: que se conviertan en ciudadanos autónomos. En cuanto al mercado de trabajo, Araneda no es muy optimista respecto a las opciones del colectivo gay. «Si a un transexual de aquí ya le resulta muy complicado encontrar un empleo, imagínate cómo lo tendrá uno que viene de fuera». Extranjero y, como sucede en muchos casos, macerado en el trauma. Como el chico georgiano que tuvo que huir porque su propia familia quería matarlo tras conocer su homosexualidad de boca de una expareja despechada. A ese hombre, por cierto, el Estado español le denegó la condición de refugiado. Esa es otra de las cosas que las entidades aborrecen: el criterio bajo el cual se toma la decisión de quién cumple y quién no pasa el corte.
ESTADO CULPABLE
Barcelona se ha inspirado en Berlín en cuanto a la integración de los refugiados LGTBI. Explica Araneda que en Alemania existe un albergue con 200 plazas para este colectivo, y que en aquel país, algunos asilados agredieron a personas en su misma situación pero por razones de orientación sexual. Aquí, dice el presidente de Acathi, se han producido incidentes aislados. Nada grave.
El teniente de alcalde Jaume Asens ha sido el encargado este lunes de desgranar la hoja de ruta municipal, acompañado por el responsable de Inmigración, Ramon Sanahuja. El concejal ha incidido en el hilo argumental del consistorio: «Denunciamos la gestión opaca de los fondos europeos. El Estado recibirá hasta el 2020 unos 220 millones de euros para la acogida de refugiados y los destinará básicamente a la política de retorno y al control de fronteras».
Sobre el discurso de Jordi Évole en el concierto del pasado sábado a favor de los asilados, Asens ha asegurado que es el Gobierno central quien debería «sentirse interpelado» por las palabras del periodista, que afeó, a su manera, la inacción de la Administración. «Es el Estado quien está fallando en esta crisis». Sanahuja ha detallado que Nausica es un «recurso puente entre el programa estatal y la autonomía».
A todo esto, el Servicio de Atención a Inmigrantes, Emigrantes y Refugiados (SAIER), dependiente del consistorio, ha incrementado este enero su actividad un 85% respecto al mismo mes del 2016. El crecimiento ha sido sostenido en estos últimos años. Según Sanahuja, entre otras cosas, «porque el mundo está peor que antes».
Podria semblar una distopia, però la persecució, l’empresonament o fins i tot les condemnes a penes de mort de les persones LGTBI són una realitat a molts països del món. Concretament, segons les últimes dades de l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals (ILGA), amb data de març del 2019, encara hi ha 70 països que prohibeixen les relacions homosexuals. A 13 països, aquestes relacions es castiguen amb la pena de mort. Silvia Rodríguez Gómez@socialpuntcat Podria semblar una distopia, però la persecució, l’empresonament o fins i tot les condemnes a penes de mort de les persones LGTBI són una realitat a molts països del món. Concretament, segons les últimes dades de l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals (ILGA), amb data de març del 2019, encara hi ha 70 països que prohibeixen les relacions homosexuals. A 13 països, aquestes relacions es castiguen amb la pena de mort.
Però a banda, a molts altres països que no formen part d’aquesta llista “negra”, l’orientació sexual i la identitat de gènere estan durament penalitzades socialment i desemparades per l’Estat, i la persecució, la criminalització i l’estigmatització de les persones LGTBI és una constant en el seu dia a dia.
Justament per deixar enrere aquesta persecució i estigma, centenars de milers de persones LGTBI decideixen abandonar dels seus països, marxar per no fugir de si mateixos i, finalment, i en molts casos, deixar de viure en risc per estimar a qui la societat considera que no has d’estimar, o per ser el que realment et sents, encara que al néixer t’assignessin un altre sexe.
Moltes d’aquestes persones trien Catalunya, i concretament Barcelona, per refer la seva vida lluny de la por constant i el rebuig social que patien. Molts saben que la persecució que han rebut els empara per demanar protecció internacional a l’Estat espanyol. D’altres no, però al contactar amb persones que han passat per situacions semblants i organitzacions d’ajuda a les persones refugiades s’assabenten que poden sol·licitar asil per haver patit discriminació severa, agressions i persecució per la seva orientació sexual i de gènere. Una sol·licitud que no sempre acaba en una bona notícia.
L’Estat espanyol té pendents de resolució més de 100.000 sol·licituds de dret d’asil
Ara mateix, segons l’últim informe de CEAR que va fer públic fa només una setmana la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), l’Estat espanyol té pendents de resolució més de 100.000 sol·licituds de dret d’asil. A Catalunya, en el que portem d’any, més de 6.000 persones han demanat l’estatus de refugiat, una xifra que batrà “records”, segons apunta l’entitat, ja que en tot el 2018 van ser 8.000 les sol·licituds presentades al territori català. Però l’Estat espanyol està duent a terme una política d’asil restrictiva, tal i com denuncia aquesta organització: només s’acaben acceptant una de cada quatre demandes d’asil.
No hi ha un registre específic que indiqui quantes d’aquestes persones que demanen refugi ho fan per la seva orientació sexual o identitat de gènere, però sí que en el moment de formalitzar la sol·licitud i sobretot en l’entrevista que Estrangeria fa als demandants d’asil i que determina si s’accepta la seva condició de refugiat, la persecució per motius d’orientació sexual es té en compte, encara que no és un salconduit directe cap a la protecció d’aquestes persones per part de l’Estat.
Aquest tràngol, el d’explicar davant persones desconegudes per què vas fugir del teu país, es viu amb un cert temor. Segons Rodrigo Araneda, president d’Acathi, una associació barcelonina que dona suport a persones migrades i refugiades LGTBI, molta gent que sol·licita asil “no té la seguretat de voler dir que és gai, lesbiana o transsexual”. “Tenen vergonya també d’explicar el que han patit, però és molt necessari que entenguin per què és important dir-ho, i que hagi algú que l’acompanyi en el procés”. De fet, aquesta és una de les prioritats per aquesta entitat, que a banda d’assessorar legal i tècnicament a persones LGTBI que sol·liciten asil, també les ofereixen espais de trobada i oci, on es sentin “acollits emocionalment”.
Rodrigo Araneda, president d’Acathi | Silvia Rodríguez
Araneda assegura que de vegades els serveis estatals que han de validar la condició de refugiat “tenen recels” pensant que les persones LGTBI poden “mentir o utilitzar la seva condició per aconseguir l’asil”. “Acompanyem a les persones per reestructurar la seva història i entendre com funciona el procés, però tot i així pot ser no funciona bé, i s’han de fer al·legacions. El Govern és molt restrictiu en l’aplicació del dret d’asil”, assevera. “Moltes persones es senten violentades, perquè a banda de l’entrevista, es van demorant molt les cites i tenen la sensació que estan a l’espera de quelcom que no saben si els funcionarà”.
En aquesta línia opina la Pili Rodríguez, advocada especialitzada en asil i refugi, qui assegura que les dificultats principals que es troben els professionals a nivell legal és l’entrevista amb Estrangeria. “Has de demostrar que la persona té aquesta orientació sexual, i si en el seu país d’origen ha tingut una vida pública o no, si ha estat activista, però és difícil provar-ho”, apunta. “Qui valora tot el cas només rep l’expedient per escrit a l’oficina d’asil i refugi i no coneix en persona al sol·licitant”, agrega. A més a més, diu Rodríguez, qui té competència per realitzar les entrevistes és l’oficina d’Estrangeria del Passeig Sant Joan, però donada la situació de saturació i col·lapse, aquesta prova s’està realitzant també a la Policia Nacional, i segons comenta l’advocada, hi ha “molta diferència quan l’entrevista la fa un funcionari especialista en asil i refugi, o policies que no estan formats”.
Rodrigo Araneda, president d’Acathi: “Destinem a les persones que necessiten protecció internacional situacions de molta vulnerabilitat”
A banda de la duresa del procés, el president d’Acathi també destaca que han d’atendre la vulnerabilitat social de moltes de les persones refugiades que atenen a l’entitat: situacions precàries econòmicament, manca d’habitatge, problemes per aconseguir treball… “Molts cops no sabem quina resposta donar, perquè qui té els recursos no dona resposta. Busquem solucions a través de xarxes internes, però és insuficient. Això també és maltractament. Destinem a les persones que necessiten protecció internacional situacions de molta vulnerabilitat, vivint al carrer o a cases ocupades”, lamenta.
Refer-se del passat
Mentre que l’administració decideix si protegeix o no a les persones LGTBI que han patit abusos i persecucions, una decisió que pot trigar entre tres i quatre anys, la seva vida comença a refer-se. Caminar pel carrer de la mà de la seva parella o besar-se sense rebre insults, mostrar-se tal com són i sentir pau amb sí mateixos són alguns dels aspectes que destaquen de la seva nova etapa a Barcelona, després d’anys d’amagar la seva condició sexual o de viure en risc permanent pel fet de manifestar-la. Així es sent l’Alexis, un noi gai de 21 anys del Perú, des de que va arribar al febrer a Barcelona. “Aquí em sento molt tranquil, no sento que estigui en risc, tinc molta pau interna i la tranquil·litat i la pau no tenen preu, puc caminar amb harmonia, sense rebre insults ni humiliacions”.
L’Alexis recorda la seva infantesa i adolescència com un malson. Per la seva orientació sexual, va sofrir assetjament escolar molt sever, l’atacaven i insultaven. “Va ser el pitjor que he viscut, només de recordar-ho em remou per dins”. Al seu país no hi han lleis que protegeixen a les persones LGTBI, i socialment, pateixen molta discriminació. L’Alexis va viure com a punt d’inflexió una agressió molt dura que van sofrir ell i un amic seu. Un dia, en una discoteca, van començar a parlar amb dos nois. Amb to amistós els van convidar a seguir la festa a un altre lloc. Van pujar a un cotxe, i van beure el que semblava un refresc. Però als pocs minuts van trobar-se indisposats i van adonar-se que els havien drogat. Sota els efectes de les substàncies químiques, van ser humiliats, agredits i robats.
Ell va aconseguir després d’hores baixar del cotxe i tornar com va poder a casa seva. El seu company va estar moltes hores desaparegut i quan va tornar al seu barri, venia sense roba, ni calçat, i ple d’esgarrapades i blaus. “Vaig anar a denunciar-ho i la Policia va refusar el meu testimoni, no van voler acceptar la meva denúncia, perquè només et fan cas si estàs ferit greu o apunyalat. A Perú no hi ha cap llei que ens empari ni ens doni suport”, diu. Llavors, el jove va entrar en una depressió i no volia sortir de casa. “Vaig anar a teràpia, prenia pastilles antidepressives. Em sentia molt malament, no volia fer res. Vaig pensar en acabar amb la meva vida”. Uns amics seus que vivien a Madrid el van animar a traslladar-se a Espanya i demanar protecció internacional per tot el que havia patit. A l’octubre farà l’entrevista, i espera poder refer la seva vida aquí, en pau.
L’Alexis recorda la seva infantessa i adolescència com un malson: per la seva orientació sexual, va sofrir assetjament escolar molt sever
Fa tres mesos també que va arribar a terres catalanes la Majandra, una advocada transsexual de l’Amazònia peruana. Des de jove va participar en diferents moviments en defensa dels drets LGTBI. Al seu país, va ser testimoni de la violència organitzada del grup Moviment Revolucionari Tupac Amaru (MRTA) contra les minories sexuals a la selva peruana. Segons el Moviment Homosexual de Lima, fins a 500 persones homosexuals i trans van morir a mans del MRTA i Sendero Luminoso. A Tarapoto, la ciutat de la Majandra, el MRTA va assassinar al 1989 a vuit transsexuals en un bar. Ella va ser testimoni d’aquesta violència sistemàtica contra el col·lectiu i va declarar contra els líders terroristes. Però ho va fer sense cap tipus de protecció per part de l’Estat, fet pel qual al poc temps van començar a amenaçar-la. Al febrer del 2019 va agafar un avió i va marxar. “Vaig haver de fugir, amagar-me. No vull estar al meu país, no vull morir”, admet amb cruesa la Majandra durant un simposi internacional de refugiats LGTBI, on va exposar el seu testimoni. En total, des de 2008 s’han reportat 2.343 assassinats de persones trans a 65 països del món: 1.834 Centreamèrica i Amèrica del Sud; 165 a Amèrica del Nord; 13 Àfrica; 117 a Europa; 208 a Àsia; 6 a Oceania.
El mapa de la persecució LGTBI és molt extens. A l’altra banda del món, al Kirguizistan, l’Artem Reshetnikov també reporta agressions i vulneració greu de drets. Ell ha estat vinculat a l’activisme LGTBI des de jove, i va treballar durant cinc anys en una organització en defensa del col·lectiu, on va centrar-se en la seguretat digital. La informació personal que passava per les seves mans i que ell havia de protegir era molta. “La policia i el meu govern ho sabien. I per a ells, aquesta informació és realment important perquè així poden controlar les persones amb xantatge i extorsió”. La situació va derivar en persecució i l’Artem i el seu company van ser agredits vàries vegades per policies. “Després de l’últim incident vaig decidir sortir del país. Jo i el meu marit vam tramitar un visat espanyol i vam arribar a Barcelona fa dos anys”.
Aquestes agressions, que estan totalment fora de la llei, perquè les relacions homosexuals es van despenalitzar al 1992 al seu país, s’estan multiplicant en aquests últims anys ja que com explica l’Artem, ara mateix al Kirguizistan s’està tramitant una llei que vol castigar el dret d’expressió de les persones LGTBI. “Es tracta d’una còpia de la llei russa que prohibeix qualsevol informació sobre l’homosexualitat a l’espai públic. Significa que totes les organitzacions o persones que defensen la comunitat LGTBI a l’espai públic seran il·legals, i els debats sobre la llei als mitjans de comunicació han provocat un augment de l’homofòbia i la violència contra la comunitat”, afirma l’home.
L’Artem, que espera resposta de la seva petició d’asil mentre acaba un màster en Intel·ligència Artificial a la UAB, recorda la “calma i seguretat” que va sentir en arribar a Barcelona. “Ja no he de controlar-me, puc besar al meu marit i tocar-lo, puc ser jo mateix. És una sensació increïble que és molt més forta que felicitat”.
Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que estás de acuerdo con esto, pero puedes optar por no hacerlo si lo deseas. Ajustes de CookieACEPTAR
Privacidad y Política de Cookies
Resumen de privacidad
Política de privacidad
Última actualización: 02-feb-2025
Fecha de entrada en vigor: 02-feb-2025
Esta Política de privacidad describe las políticas de ASSOCIACIO CATALANA PER LA INTEGRACIO D´HOMOSEXUALS, BISEXUALS I TRANSSEXUALS IMMIGRANTS, Muntaner, 34, ent 1, Barcelona 08011, España, correo electrónico: president@acathi.org, teléfono: +34931931353 sobre la recopilación, el uso y la divulgación de su información que recopilamos cuando utiliza nuestro sitio web (https://www.acathi.org). (el «Servicio»). Al acceder o utilizar el Servicio, usted da su consentimiento para la recopilación, el uso y la divulgación de su información de acuerdo con esta Política de privacidad. Si no da su consentimiento, no acceda ni utilice el Servicio.
Podemos modificar esta Política de privacidad en cualquier momento sin previo aviso y publicaremos la Política de privacidad revisada en el Servicio. La Política revisada entrará en vigor 180 días después de su publicación en el Servicio y su acceso o uso continuado del Servicio después de ese momento constituirá su aceptación de la Política de privacidad revisada. Por lo tanto, le recomendamos que revise periódicamente esta página.
Cómo utilizamos su información:
Utilizaremos la información que recopilemos sobre usted para los siguientes fines:
Recopilación de comentarios de los clientes
Cumplimiento de los Términos y condiciones
Procesamiento de pagos
Soporte
Protección del sitio
Si queremos utilizar su información para cualquier otro fin, le pediremos su consentimiento y solo utilizaremos su información una vez que lo hayamos recibido y, a continuación, solo para los fines para los que haya otorgado su consentimiento, a menos que la ley nos exija lo contrario.
Cómo compartimos su información:
No transferiremos su información personal a ningún tercero sin solicitar su consentimiento, excepto en circunstancias limitadas como se describe a continuación:
Análisis
Exigimos a dichos terceros que utilicen la información personal que les transferimos únicamente para el fin para el que fue transferida y que no la conserven más tiempo del necesario para cumplir dicho fin.
También podemos divulgar su información personal para lo siguiente: (1) cumplir con la ley, regulación, orden judicial u otro proceso legal aplicable; (2) hacer cumplir sus acuerdos con nosotros, incluida esta Política de privacidad; o (3) responder a reclamaciones de que su uso del Servicio viola los derechos de terceros. Si el Servicio o nuestra empresa se fusionan o adquieren con otra empresa, su información será uno de los activos que se transfieren al nuevo propietario.
Sus derechos:
Dependiendo de la ley que se aplique, puede tener derecho a acceder y rectificar o borrar sus datos personales o recibir una copia de sus datos personales, restringir u oponerse al procesamiento activo de sus datos, solicitarnos que compartamos (transmitamos) su información personal a otra entidad, retirar cualquier consentimiento que nos haya proporcionado para procesar sus datos, el derecho a presentar una queja ante una autoridad legal y otros derechos que puedan ser relevantes según las leyes aplicables. Para ejercer estos derechos, puede escribirnos a president@acathi.org. Responderemos a su solicitud de acuerdo con la ley aplicable.
Tenga en cuenta que si no nos permite recopilar o procesar la información personal requerida o retirar el consentimiento para procesarla para los fines requeridos, es posible que no pueda acceder o utilizar los servicios para los que se solicitó su información.
Cookies, etc.
Para obtener más información sobre cómo utilizamos estas tecnologías de seguimiento y sus opciones en relación con ellas, consulte nuestra Política de cookies.
Seguridad:
La seguridad de su información es importante para nosotros y utilizaremos medidas de seguridad razonables para evitar la pérdida, el uso indebido o la alteración no autorizada de su información bajo nuestro control. Sin embargo, dados los riesgos inherentes, no podemos garantizar una seguridad absoluta y, en consecuencia, no podemos asegurar ni garantizar la seguridad de cualquier información que nos transmita y usted lo hace bajo su propio riesgo.
Enlaces de terceros y uso de su información:
Nuestro Servicio puede contener enlaces a otros sitios web que no son operados por nosotros. Esta Política de Privacidad no aborda la política de privacidad y otras prácticas de terceros, incluyendo cualquier tercero que opere cualquier sitio web o servicio que pueda ser accesible a través de un enlace en el Servicio. Le recomendamos encarecidamente que revise la política de privacidad de cada sitio que visite. No tenemos control ni asumimos responsabilidad alguna por el contenido, las políticas de privacidad o las prácticas de los sitios o servicios de terceros.
Oficial de quejas/protección de datos:
Si tiene alguna pregunta o inquietud sobre el procesamiento de su información que está disponible con nosotros, puede enviar un correo electrónico a nuestro Oficial de quejas a ASSOCIACIO CATALANA PER LA INTEGRACIO D´HOMOSEXUALS, BISEXUALS I TRANSSEXUALS IMMIGRANTS, Muntaner, 34, ent 1, correo electrónico: president@acathi.org. Atenderemos sus inquietudes de acuerdo con la ley aplicable.
Las cookies necesarias son absolutamente esenciales para que el sitio web funcione correctamente. Esta categoría sólo incluye las cookies que garantizan las funcionalidades básicas y las características de seguridad del sitio web. Estas cookies no almacenan ninguna información personal.
Las cookies funcionales ayudan a realizar determinadas funciones, como compartir el contenido del sitio web en plataformas de redes sociales, recopilar opiniones y otras funciones de terceros.
Cookie
Duración
Descripción
lang
1 month
LinkedIn sets this cookie to remember a user's language setting.
Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.
Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.
Cookie
Duración
Descripción
_ga
2 years
The _ga cookie, installed by Google Analytics, calculates visitor, session and campaign data and also keeps track of site usage for the site's analytics report. The cookie stores information anonymously and assigns a randomly generated number to recognize unique visitors.
_ga_TJYX2P2DMC
2 years
This cookie is installed by Google Analytics.
_gcl_au
3 months
Provided by Google Tag Manager to experiment advertisement efficiency of websites using their services.
CONSENT
2 years
YouTube sets this cookie via embedded youtube-videos and registers anonymous statistical data.
Advertisement cookies are used to provide visitors with relevant ads and marketing campaigns. These cookies track visitors across websites and collect information to provide customized ads.
Cookie
Duración
Descripción
IDE
1 year 24 days
Google DoubleClick IDE cookies are used to store information about how the user uses the website to present them with relevant ads and according to the user profile.
test_cookie
15 minutes
The test_cookie is set by doubleclick.net and is used to determine if the user's browser supports cookies.
VISITOR_INFO1_LIVE
5 months 27 days
A cookie set by YouTube to measure bandwidth that determines whether the user gets the new or old player interface.
YSC
session
YSC cookie is set by Youtube and is used to track the views of embedded videos on Youtube pages.
yt-remote-connected-devices
never
YouTube sets this cookie to store the video preferences of the user using embedded YouTube video.
yt-remote-device-id
never
YouTube sets this cookie to store the video preferences of the user using embedded YouTube video.
yt.innertube::nextId
never
This cookie, set by YouTube, registers a unique ID to store data on what videos from YouTube the user has seen.
yt.innertube::requests
never
This cookie, set by YouTube, registers a unique ID to store data on what videos from YouTube the user has seen.
